Hola, Sóc el Ferran

[FERRAN]

Em presento; sóc graduat social i treballo dins de l'àmbit de l'administració de personal i de les relacions laborals en una promotora constructora d'ençà fa ja deu anys(bon sector). Bé, un cop feta la presentació, voldria aportar en aquest fòrum els meus humils coneixements per tal d'intentar de donar una mica de llum en el problema actual del mercat laboral. Mercat que conec una mica, per la meva tasca professional. Bé, l'atur sabem que és la conseqüència més dolorosa, a nivell social, de tota crisi econòmica. Doncs avui voldria criticar obertament el sistema espanyol de relacions laborals, sistema del tot ofegat per l'absoluta manca de flexibilitat del mateix, amb uns sindicats encegats que no veuen més enllà dels seus nassos. Aquesta rigidesa, només provoca que un seguit de vicis i, també, no cal oblidar-ho, d'injustícies facin que els recursos, a nivell humà, no es distribueixin adientment. Per exemple; acomiadament car?; això provoca que, segons quins treballadors, es "rovellin" en els seus llocs de treball, sobretot en grans empreses, cobrant uns sous absolutament desproporcionats per la tasca que desenvolupen. Els treballadors diran; doncs mira, molt bé, que els hi aprofiti, al capdavall paga l'empresa, no pas jo. I jo contesto; si, molt bé, però això que cobren ells de més, ho cobraràs tú de menys, tot i ésser molt més productiu, format i emprenedor. O potser et penses que vindrà d'un fons de caritat establert per la patronal? Que vull dir amb això? doncs que certs treballadors, només per l'antiguitat que tenen a les seves empreses, ja semblen tenir una assegurança de per vida, sense que calgui que cerquin fer cada dia millor la seva feina, via estudi o actualització professional, amb l'anar fent ja en tenen prou, com si fossin funcionaris. Ells viuen com maharajas, mentre que molts universitaris superformats amb prou feines arriben a cobrar mil euros al mes (amb pagues incloses,és clar). I no només universitaris, també d'altre mena de treballadors de coll blanc o blau, tant se val, que volen fer bé la seva feina, però que veuen que per la mateixa, tot i el seu innegable valor, no obtenen el rendiment merescut.

Per cert, recordo quan, a la transició, es va començar a desballestar el sistema franquista de relacions laborals, per tal d'imposar un altre de més apropat als sistemes europeos imperants, que els sindicats van posar el crit al cel (jo era petit, però ho recordo, amb l'aprovació de l'estatut dels treballadors). Què vull dir amb això? Doncs que, francament, tenim la pitjor classe sindical d'Europa.

[Estrelles llunyanes]

Benvingut Ferran!

Estic molt d'acord amb tu respecte el mal que fa la "protecció" al treballador a tots nosaltres, i inclús a ells mateixos: quan algú perd la motivació per a fer la feina ben feta, "empitjora".

Espero que continuïs aquí mateix, al fòrum, i ens enriqueixis amb els teus coneixements sobre el món laboral i més. Espero que obris un fil sobre el tema que t'interessi, i el poguem anar seguint. I que contribueixis als existents si et ve de gust, clar!

Benvingut.